domingo, 12 de noviembre de 2017

CATALUNYA

Sou clam
i el vostre crit arriba fins aquí
sacsejant les nostres consciències.
Sou sageta de llum que assenyala
un horitzó inèdit de dignitat.
Sou verí que contagia la sang
de somnis de pau i llibertat.
Sou llampec que deixonda els ulls
ensopits per la por, encegats d'odi.
Sou odissea que camina avui
decidida, clara cap a un demà
de justícia i esperança.
Sou i sereu clam.
Begoña Chorques Fuster
Del poemari inèdit 'Desobediència'


domingo, 5 de noviembre de 2017

TODOS A LA CÁRCEL

Los acontecimientos se desbordan en Cataluña. La sensación de estar en una montaña rusa política produce vértigo. Los sentimientos de angustia, alivio, temor e ilusión se suceden en el mundo emocional de los catalanes y de los que nos sentimos parte de este pequeño territorio de Europa. Los ecos berlanguianos adquieren tintes dramáticos cuando se golpea a personas que pretenden ejercer su derecho al voto o se encarcela a cargos públicos elegidos democráticamente por el pueblo. Los políticos, encargados de trabajar por el bienestar de la población, incendian el panorama político. Algunos se comportan como auténticos pirómanos. En los momentos en que la situación parece reconducirse hacia la negociación, el cainismo ibérico aflora y acaba imponiéndose. En el pulso entre España y Cataluña nadie cede, nadie reconoce errores. España es más poderosa e impone su ley que el gobierno presidido por Rajoy interpreta de la manera más dura. Unos cuantos quisiéramos ese mismo rigor legislativo y ejecutivo en otras cuestiones. Europa, con su habitual desidia, mira hacia otro lado.

Al final del carrusel, se impone la idea de que vivimos en una estado de derecho con una calidad democrática baja, deficiente. Gana la decepción y el desconcierto. Impera la ley del más fuerte que domina los mecanismos legales y judiciales. La separación de poderes se convierte en una farsa mal interpretada. Judicializar un problema político no mejora la situación en nada, la empeora porque eleva el tono de crispación e indignación y polariza las posiciones. El desapego de una parte importante de los catalanes llega a un punto de no retorno. 

Quien piense que el problema político catalán se resolverá a base de golpes de decretos-ley en la mesa se equivoca. Tampoco quedará resuelta la noche del 21-D. Una alta participación ciudadana en la elecciones del 21-D es necesaria, casi imprescindible, para que la realidad política del país quede retratada. Pero quien opine que, tras las elecciones catalanas, el conflicto se resolverá solo yerra rotundamente. La voz de los ciudadanos debe ser escuchada –debería haber sido convocada a un referéndum pactado hace mucho–, pero independentistas y constitucionalistas deberán sentarse a la mesa y dialogar, sin demonizar al oponente político. Los resultados que arrojen las urnas deben ser asumidos y respetados por ambas partes. Es inquietante que una de ellas ya haya manifestado cuáles son sus intenciones si el resultado no le satisface. Resulta paradójico que un Estado, con gobiernos de distinto signo ideológico, se haya sentado a negociar con una banda terrorista en varias ocasiones y se niegue a hacerlo con políticos independentistas. Sin diálogo, acuerdo y urnas no habrá una salida digna al conflicto, una solución duradera y democrática que no busque la humillación de la parte más débil.

Begoña Chorques Fuster
Profesora que escribe
Artículo publicado en el periódico 'Agora Alcorcón'


jueves, 26 de octubre de 2017

AUTORETRATS

Al número de setembre de la revista 'Descubrir el arte', trobareu dos rostres familiars... Som a un dossier sobre autoretrats, Arturo Arnalte, un boc amic i cap de redacció, ens ha volgut immortalitzar. Ell també hi és a una de les fotografies! Ha estat molt divertit i em sembla que ha quedat bé...







domingo, 8 de octubre de 2017

POEMA "PLURALISME"

“Przyśniło mi się, że czegoś szukałam.”
Wisława Szymborska

A les nostres pells s’ajunten dos pobles
rivals d’antany que lluiten fent l’amor.
Són dues cultures que avui clivellen
antigues traïcions i enemistats,
fràgil joc de contraris que s’atreuen
i es foragiten mútuament. 
No puc defugir de la meua pell,
així arribe assedegada a la teua 
per abeurar-me amb voluptat ardent. 
Genives i saliva que s’entenen
i es mosseguen en llengües diferents,
tradicions que marxaran de la mà,
que es trobaran en el despreniment. 




PLURALISMO

“Soñé que estaba buscando algo.”
Wisława Szymborska

En nuestras pieles se unen dos pueblos
rivales de antaño que luchan haciendo el amor.
Son dos culturas que hoy resquebrajan
antiguas traiciones y enemistades,
frágil juego de contrarios que se atraen
y se alejan mutuamente.
No puedo huir de mi piel, 
así llego sedienta a la tuya
para empaparme con voluptuosidad ardiente.
Encías y saliva que se entienden
y se muerden en lenguas diferentes,
tradiciones que irán de la mano,
que se encontrarán en el desprendimiento.

Begoña Chorques Fuster
OLOR DE POMA VERDA
Ed. Neopàtria, 2016

domingo, 1 de octubre de 2017

ON VAS, ESPANYA?

On vas, Espanya? O millor dit, per què? Per què el president Zapatero va prometre respectar l’Estatut que aprovés el Parlament català i que votarien els catalans i no ho va complir? Per què el diputat del PSOE Alfonso Guerra va haver d’afirmar que havien raspallat l’Estatut a les Corts deixant-lo “limpio como una patena”? Per què era tan ofensiu el terme nació de l’Estatut? Per què el PP va començar una campanya de recollida de signatures contra l’Estatut? Per què aquest mateix partit va presentar un recurs d’anticonstitucionalitat al Tribunal Constitucional? Per què el que a altres autonomies es va donar per bo per part del PSOE i el PP no fou possible a Catalunya? Per què? Per què s’han criminalitzat idees polítiques que s’han defès al Parlament espanyol per la via democràtica i pacífica simplement perquè no es compartien? Per què mai fou possible el diàleg amb Catalunya? Per què havien d’espanyolitzar els nens catalans, segons el senyor Wert, ministre d’Educació? Per què es va qüestionar la normalització de les escoles catalanes i es van fomentar polítiques lingüístiques contra el català? Per què? Per què no van poder seure el President de la Generalitat i el President del Govern espanyol per fer front al problema territorial català? Per què el govern presidit per Mariano Rajoy va donar l’esquena a les massives manifestacions de la Diada dels darrers anys? Per què la resposta a la creixent desafecció dels catalans ha estat la desídia i la pusil·lanimitat? Per què es va encausar, es va condemnar i es va inhabilitat el president Mas i part del seu govern per celebrar la consulta del 9-N? Per què l’única resposta que es va donar al problema polític fou mitjançant la via judicial? Per què? Per què creuen que declarant il·legal un referèndum desapareixerà un conflicte que no s’ha fet res per solucionar? Per què es persegueix judicialment els líders polítics catalans independentistes, elegits en les urnes pels catalans? Per què es violen o es limiten els drets fonamentals com el dret de reunió i la llibertat d’expressió recollits a la Constitució espanyola? Per què s’ha imputat a més de set-cents alcaldes catalans per pretendre facilitar la votació del 1-O? Per què s’ha aplicat l’article 155 per la porta d’enrere, s’ha suspès l’autogovern català i s’han intervingut els seus comptes? Per què s’han intervingut més de cent institucions catalanes, moltes d’elles culturals, com algunes universitats i la Institució de les Lletres Catalanes? Per què? Per què hem recorregut aquest camí de quaranta anys de democràcia, molt imperfecta però democràcia al cap i a la fi? Per escorcollar impremtes? Per confiscar paperetes? Per prohibir actes d’expressió d’idees? Per detenir representants polítics públics? Tot això, per què? per a què? On vas, Espanya?

Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu


domingo, 24 de septiembre de 2017

¿DÓNDE VAS, ESPAÑA?

¿Dónde vas, España? O mejor dicho, ¿por qué? ¿Por qué el presidente Zapatero prometió respetar el Estatuto que aprobara el Parlamento catalán y que votaran los catalanes y no lo cumplió? ¿Por qué el diputado del PSOE Alfonso Guerra tuvo que afirmar que habían cepillado el Estatut en las Cortes dejándolo “limpio como una patena”? ¿Por qué era tan ofensivo el término nación del Estatut? ¿Por qué el PP inició una campaña de recogida de firmas contra el Estatut? ¿Por qué este mismo partido presentó un recurso de anticonstitucionalidad en el Tribunal Constitucional? ¿Por qué lo que en otras autonomías se dio por bueno por parte del PSOE y el PP no fue posible en Cataluña? ¿Por qué? ¿Por qué se han criminalizado ideas políticas que se han defendido en el Parlamento español por la vía democrática y pacífica simplemente porque no se compartían? ¿Por qué nunca fue posible el diálogo con Cataluña? ¿Por qué había que españolizar a los niños catalanes, según el señor Wert, ministro de Educación? ¿Por qué se cuestionó la normalización de las escuelas catalanas y se fomentaron políticas lingüísticas contra el catalán? ¿Por qué? ¿Por qué no se pudieron sentar el President de la Generalitat y el Presidente del Gobierno español para afrontar el problema territorial catalán? ¿Por qué el gobierno presidido por Mariano Rajoy dio la espalda a las masivas manifestaciones de la Diada de los últimos años? ¿Por qué la respuesta a la creciente desafección de los catalanes ha sido la desidia y la pusilanimidad? ¿Por qué se encausó, se condenó y se inhabilitó al president Mas y parte de su govern por celebrar la consulta del 9-N? ¿Por qué la única respuesta que se dio a un problema político fue a través de la vía judicial? ¿Por qué? ¿Por qué creen que declarando ilegal un referéndum desaparecerá un conflicto que no se ha hecho nada por solucionar? ¿Por qué se persigue judicialmente a los líderes políticos catalanes independentistas, elegidos en las urnas por los catalanes? ¿Por qué se violan o se limitan derechos fundamentales como el derecho de reunión y la libertad de expresión recogidos en la Constitución española? ¿Por qué se ha imputado a más de setecientos alcaldes catalanes por pretender facilitar la votación del 1-O?¿Por qué se ha aplicado el artículo 155 por la puerta de atrás, se ha suspendido el autogobierno catalán y se han intervenido sus cuentas?  ¿Por qué se han intervenido más de cien instituciones catalanas, muchas de ellas culturales, como algunas universidades y la Institució de les Lletres Catalanes? ¿Para qué? ¿Para qué hemos recorrido un camino de cuarenta años de democracia, muy imperfecta pero democracia al fin y al cabo? ¿Para registrar imprentas? ¿Para confiscar papeletas? ¿Para prohibir actos de expresión de ideas? ¿Para detener representantes políticos públicos? Todo esto, ¿por qué? ¿para qué? ¿Dónde vas, España?

Begoña Chorques Fuster
Profesora que escribe
Artículo publicado en el periódico 'Agora Alcorcón'


sábado, 16 de septiembre de 2017

EL DRET A ESTIMAR

El dret a estimar és una exposició de la fotògrafa Isabel Muñoz (Premi Nacional de Fotografia 2016). Aquesta interessant mostra es pot visitar fins finals de setembre a CentroCentro Cibeles, seu de l’Ajuntament de Madrid. Es troba integrada al marc de les activitats organitzades pel World Pride 2017. Muñoz intenta fer-hi un recorregut per la realitat social LGTBI actual del nostre país. Es tracta d’un itinerari geogràfic i temporal per la diversitat d’un col·lectiu que no és uniforme ni homogeni.

Un mèrit que s’apunta l’exhibició és l’ampli espectre social que abasta. Hi podem trobar persones anònimes, professionals, activistes, intel·lectuals, gent corrent... que tenen diferents edats. El caràcter intergeneracional de l’exposició trenca tòpics, subratlla la natura plural del col·lectiu LGTBI i integra adolescents, adults i gent gran que reivindiquen el seu dret a estimar qui ells desitgen. Els adolescents que es planten enfront de la càmera de Muñoz conversen amb els activistes dels anys 70 i 80, que van lluitar pel reconeixement dels nostres drets, mentre els més grans els observen des del desencant i la llibertat que els concedeix l’edat i les persones transgènere esperen desafiants i impacients la normalització de la seua reivindicació. Enmig de tots i a la seua vora, som la resta. Per a tots sona el despertador pels matins que ens assenyala la singladura diürna que ens espera.

Hi ha dos trets que destaquen a la mostra d’Isabel Muñoz. La primera és una característica fonamental a l’obra d’aquesta artista: la sensualitat del cos humà. Muñoz, amb la seua peculiar perspectiva, cerca la bellesa de tot cos humà i aconsegueix enxampar-la. Ho fa, per una banda, mitjançant la captació del detall, aqueix fragment fugaç que pot passar desapercebut fàcilment. El segon és la mirada: la de la fotògrafa que aguaita el món intern de l’ésser humà que fotografia; i la de persona retratada que mira la càmera, involucrada en una relació de complicitat única amb la Isabel, en paraules d’Arturo Arnalte, promotor d’aquest projecte. D’aquest vincle entre artista i model puc parlar en primera persona. Abans de la sessió fotogràfica, Muñoz duu a terme una entrevista amb les persones que retratarà, per conèixer la seua història, els seus fracassos, les seues il·lusions... I ho fa francament, obrint les seues pròpies carns amoroses al seu objecte-subjecte artístic, perquè Muñoz retrata subjectes, no objectes, i sap que és fonamental arribar a les seues entranyes per aconseguir la seua implicació. Sols així flueix el diàleg visual entre l’ànima de la fotògrafa i la psique de qui es posa davant el seu objectiu. Acabada la sessió fotogràfica, una sensació estranya t’envaeix: algú ha escrutat la teua intimitat i l’ha captada i compresa amb un llenguatge artístic inèdit.

Begoña Chorques Fuster
Professora que escriu
Fotografia original de Isabel Muñoz